De mudança

Amb molt de mal al cor, finalment abandon bloc.cat. Tantes dificultats tècniques han acabat amb la meva paciència, a hores d'ara inexistent.

A partir d'ara em trobareu aquí. Esper que el canvi sigui positiu.



Comentaris tancats a De mudança

De vainilla

És de vainilla l'encens que perfuma la casa.

M'ajec al sofà i imagin un sol final a aquesta història.

Ben Harper m'acompanya; anem a saludar al sol.

Mil rituals per apropar-te a mi. 

 

 

 

 

[@more@]



1 comentari

M’agrada / no m’agrada

M'agrada quan un moixet al mig del carrer s'asseu i me mira d'aquesta manera. No m'agrada que la gent et vagi pegant cops amb la cistella del supermercat i no es digni a disculpar-se.

M'agraden els dies de pluja rere els vidres, i els dies de sol a la muntanya. No m'agrada que les presses no em deixin mirar al cel 6 vegades al dia.

M'agrada que la gent t'escolti quan els expliques els teus problemes i les teves inquietuds. No m'agrada que minimitzin i frivolitzin temes que per a tu són molt importants.

M'agrada pensar que tot sortirà bé. No m'agrada que una amiga que es troba lluny estigui trista. No m'agrada que una amiga, sigui on sigui, estigui trista.

M'agraden les papallones. No m'agraden les incerteses.

M'agrada sentir-me optimista. No m'agrada la possibilitat del fracàs.

M'agrada que em llegiu. M'agradau també si no ho feis. 

[@more@]



2s comentaris

Eremofòbia (o com ara em tremolen les cames)

Les imatges dels deserts ens impressionen, ens atreuen, i invoquen la pau. Els deserts, la seva arena i les seves dunes ens resulten misteriosos i els imaginam plens de llegendes i històries d'amor i aventures, de Petits Prínceps que ens obren els ulls.

Però els deserts també fan por, perquè ni a pesar de la seva bellesa, no han estat ni seran mai habitables. 

 

[@more@]

1 comentari

Els darrers dies

Arriben els darrers dies, amb el dijous llarder i les seves ensaïmades de tallades, amb els desfrèssos, la Rua, les màscares…, i el Darrer dia. I després…

 

Ara venen set setmanes
totes de menjar llegum
i llavors ve el costum
que el qui té xot fa panades 

 

 

[@more@]

1 comentari

Fer punteria

 

En molts de sentits he de menester avui una diana, perquè m'indiqui cap a on he d'apuntar. Cada matí en aixecar-me he de disparar un dard d'esperança per pujar graons a la meva escala personal. Esper tenir bona punteria.

[@more@]

4s comentaris

Mecanoscrit del segon origen

Llegesc a la premsa el següent titular:

La darrera femella de Tortuga de Yangtsé s'aparella per salvar l'espècie

… i em pos molt trista, perquè no crec en miracles. És una espècie sense futur, sense esperances. I que just la primera vegada que sent parlar d'ella sigui per saber que d'aquí a poc no en quedarà ni una sobre el planeta! Cada vegada que s'extingeix una espècie de fauna o de flora, la Terra plora per dins; el meu cor es marceix una mica.

[@more@]

1 comentari

D’orient han vengut…

Melcior, Gaspar i Baltasar m'han duit del llunyà orient un bon grapat de regals. Enguany havia escrit la carta amb molt bona lletra, cuidant molt l'ortografia i en un paper perfumat perquè en despertar el matí del Dia de Reis em trobàs els paquets al costat de la porta del balcó.

Els Reis i el nou any m'han duit una capsa plena d'esperances petites i unes ulleres de sol; muntanyes d'il·lusió mesclades amb altes dosis de realisme. En un potet em van deixar una pluja de llàgrimes (segur que caldrà plorar), i un Arc de Sant Martí que de sud a nord m'omplirà de rialles.

Dins de la meva sabata he trobat les defenses per terra (parlam de salut) i les defenses ara per terra, ara pels núvols (parlam d'emocions). I un cistell de vímet ple d'amor per donar, i un cor de pedra i cotó fluix.

No m'han deixat carbó; em dec haver portat bé. Però tampoc m'han deixat tot el que vaig demanar; pot ser m'hauré de portar millor. 

[@more@]

2s comentaris

Blog solidari / Post solidari

Fa dies que tenc pendent aquest post ja que n'Eduard Balsebre, en el seu bloc Amu Daria, en la seva variant personal del Premi Blog Solidari ha nominat aquest post de fa gairebé un any.

No puc deixar de dir que m'encanta que m'hagi donat aquest premi, precisament gràcies a un post sobre la petita Amélie, una preciosa fada bondadosa, d'aquestes que ens agrada trobar per la vida.

M'agrada també perquè m'ha arribat d'un bloc que no coneixia, i sempre és agradable i sorprenent que et llegeix més gent de la que no imagines; estic encantada de conèixer els blocs de n'Eduard, que m'ha resultat tan i tan interessants.

Em sap greu, però no nominaré a set blocs per al premi, ni a set posts (com ha fet n'Eduard), ja que faig una mica tard i els blocs que configurarien el meu llistat ja han rebut aquest premi per una altra banda (era difícil que no fos així tractant-se d'un premi que es desplega de forma exponencial).

No obstant això, molt gustosa (i vanitosa?) em penjo la medalla (o la copa). Gràcies a tots per fer-ho possible.

[@more@]

2s comentaris

Existeixen

Encara que moltes vegades no ens adonem, existeixen; son petites fades, àngels de la guarda que viuen al nostre voltant, fent-nos la vida més fàcil, més dolça. Ens envolten, ens estimen, cuiden de nosaltres, pateixen amb el nostre patiment, riuen amb cada un dels nostres somriures… ho donen tot, es donen del tot.

 

[@more@]

3s comentaris