Eremofòbia (o com ara em tremolen les cames)

Les imatges dels deserts ens impressionen, ens atreuen, i invoquen la pau. Els deserts, la seva arena i les seves dunes ens resulten misteriosos i els imaginam plens de llegendes i històries d'amor i aventures, de Petits Prínceps que ens obren els ulls.

Però els deserts també fan por, perquè ni a pesar de la seva bellesa, no han estat ni seran mai habitables. 

 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Eremofòbia (o com ara em tremolen les cames)

  1. somiador diu:

    Tens raó, és l’atracció de l’exòtic, d’allò que no estem acostumats a compartir en les nostres vides. El desert és allò que molts voldriem conèixer com l’altre paradís però que arribar-hi evoca incerteses del que pugui ser-ne la realitat.

Els comentaris estan tancats.