D’orient han vengut…

Melcior, Gaspar i Baltasar m'han duit del llunyà orient un bon grapat de regals. Enguany havia escrit la carta amb molt bona lletra, cuidant molt l'ortografia i en un paper perfumat perquè en despertar el matí del Dia de Reis em trobàs els paquets al costat de la porta del balcó.

Els Reis i el nou any m'han duit una capsa plena d'esperances petites i unes ulleres de sol; muntanyes d'il·lusió mesclades amb altes dosis de realisme. En un potet em van deixar una pluja de llàgrimes (segur que caldrà plorar), i un Arc de Sant Martí que de sud a nord m'omplirà de rialles.

Dins de la meva sabata he trobat les defenses per terra (parlam de salut) i les defenses ara per terra, ara pels núvols (parlam d'emocions). I un cistell de vímet ple d'amor per donar, i un cor de pedra i cotó fluix.

No m'han deixat carbó; em dec haver portat bé. Però tampoc m'han deixat tot el que vaig demanar; pot ser m'hauré de portar millor. 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: D’orient han vengut…

  1. somiador diu:

    En qualsevol cas t’han portat cosetes perquè segueixis alimentant sense desànim la teva vida, perquè la segueixis vivint amb penes i il.lusions. És per això molt important que sigui així, perquè la visquis i perquè en definitiva, siguis feliç Eva…

  2. mmmhhhhhhh diu:

    A casa meu m’han deixat un munt de petonets per tu, que aprofito per enviar-te.

Els comentaris estan tancats.