Arxiu de l'autor: cosespetites

Amb molt de mal al cor, finalment abandon bloc.cat. Tantes dificultats tècniques han acabat amb la meva paciència, a hores d'ara inexistent. A partir d'ara em trobareu aquí. Esper que el canvi sigui positiu. Tweet

És de vainilla l'encens que perfuma la casa. M'ajec al sofà i imagin un sol final a aquesta història. Ben Harper m'acompanya; anem a saludar al sol. Mil rituals per apropar-te a mi.          [@more@] Tweet

M'agrada quan un moixet al mig del carrer s'asseu i me mira d'aquesta manera. No m'agrada que la gent et vagi pegant cops amb la cistella del supermercat i no es digni a disculpar-se. M'agraden els dies de pluja rere … Continua llegint →

Les imatges dels deserts ens impressionen, ens atreuen, i invoquen la pau. Els deserts, la seva arena i les seves dunes ens resulten misteriosos i els imaginam plens de llegendes i històries d'amor i aventures, de Petits Prínceps que ens … Continua llegint →

Arriben els darrers dies, amb el dijous llarder i les seves ensaïmades de tallades, amb els desfrèssos, la Rua, les màscares…, i el Darrer dia. I després…   Ara venen set setmanestotes de menjar llegumi llavors ve el costumque el … Continua llegint →

  En molts de sentits he de menester avui una diana, perquè m'indiqui cap a on he d'apuntar. Cada matí en aixecar-me he de disparar un dard d'esperança per pujar graons a la meva escala personal. Esper tenir bona punteria. … Continua llegint →

Llegesc a la premsa el següent titular: La darrera femella de Tortuga de Yangtsé s'aparella per salvar l'espècie … i em pos molt trista, perquè no crec en miracles. És una espècie sense futur, sense esperances. I que just la … Continua llegint →

Melcior, Gaspar i Baltasar m'han duit del llunyà orient un bon grapat de regals. Enguany havia escrit la carta amb molt bona lletra, cuidant molt l'ortografia i en un paper perfumat perquè en despertar el matí del Dia de Reis … Continua llegint →

Fa dies que tenc pendent aquest post ja que n'Eduard Balsebre, en el seu bloc Amu Daria, en la seva variant personal del Premi Blog Solidari ha nominat aquest post de fa gairebé un any. No puc deixar de dir que … Continua llegint →

Encara que moltes vegades no ens adonem, existeixen; son petites fades, àngels de la guarda que viuen al nostre voltant, fent-nos la vida més fàcil, més dolça. Ens envolten, ens estimen, cuiden de nosaltres, pateixen amb el nostre patiment, riuen … Continua llegint →