Però tenim salut, no?

Exceptuant algun costipat, si.

[@more@]



3s comentaris

La cistella (o certa hipocresia del Nadal)

Enguany m'ha tocat cistella; me la van donar dilluns i jo, més contenta que un picarol, en arribar a casa vaig anar traient el que hi havia dins com si haguessin arribat els Reis al meu matí infantil. Em va fer una il·lusió enorme; feia anys que no en tenia i una cistella sempre fa més Nadal.

Dins la cistella hi havia una llauna d'espàrecs d'aquells ben gruixuts i formosos, que m'han fet pensar en la "Campaña del Bote" de la meva infantesa. En aquells dies ens ensenyaven que totes les famílies que podíem havíem de fer un esforç per compartir aliments amb els que tenien menys que nosaltres. Preciosa lliçó, però no tot-hom l'ha après, pot ser jo tampoc. 

Perquè la cistella fa il·lusió però, l’havia de menester?

I perquè les cistelles més grans són sempre pels que menys les han de menester?, per aquells que ja en reben mil i que, de tota manera, tenen diners de sobres per comprar tot el que fa falta i més.

Sabeu?, ja no em fa tanta il·lusió la Cistella de Nadal.

[@more@]



3s comentaris

La ventada

Aquest matí el vent ha tomat un pi, m'ha embullat els cabells i ha fet volar faldes i pensaments.

La imatge, preciosa, és un acrílic, i l'he agafada prestada de na Rosa Marrero.

[@more@]



5s comentaris

Avui…

Avui m'asseuria a aquelles cadires a Marquen, les que adornen des de fa temps aquesta bitàcola moribunda; m'hi asseuria ben abrigada, buscant que la calentoreta del sol escalfàs els meus peus glaçats de novembre.

Perquè sé que avui necessit un descans, un petit parèntesi que em faci sentir la felicitat, aquella companya que sé que és aquí però que entre els quefers diaris s'escola mostrant-se només coqueta, tímida i fugissera, entre telèfons, cites i pressupostos.

Faig una gedriola per costejar-me una fugida, un parèntesi; des de que tenc consciència faig gedrioles: per veure la neu, per ensumar l'Atlàntic, per acariciar-te les pipelles… 

[@more@]

3s comentaris

Sempre hi ha algú que ja ha escrit els meus sentiments

"Sense tu, sota la pluja que cau en soledat, els carrers queden deserts, ni tan sols hi queden nens juganers sense por a encongir-se. Els jardins creixen sense flors, els arbres han perdut les seves fulles a la primavera, el sol fa dies que no vol brillar. La casa és freda, plena de buidor i desconhort. Les parets humides, senten la fredor calada als ossos, plorant la teva absència. El llit és immens i m'hi perd perquè no hi ets per guiar-me…"

 Josep Miquel Ramis Llaneras

[@more@]

3s comentaris

Si fos un vaixell…

Com en aquell concurs de la Rafaella Carrá, si fos un vaixell seria com aquest, petit i atemorit entre els remolins, traient l'energia de la brisa més suau, i amb uns niguls negres i amenaçadors ben a prop, sempre a l'aguait.

 

 

 Vaixell (Remedios Varo)

[@more@]

1 comentari

La pubertat (o la visió distorsionada)

Crec que tots tenim una imatge distorsionada de nosaltres mateixos. Ens miram al mirall i, llevat d'alguna arruga, alguna cosa no gaire ferma i poca cosa més, trobam que encara som joves i que no aparentam l'edat que tenim, ni en cos ni en esperit. Tots ens sentim joves, tenim esperit jove i no hem canviat mica, però tots estam hipotecats fins a la jubilació, de cada pic sortim menys i la ressaca ens dura més i  la roba a berska ja no és el nostre estil.

Si alguna vegada ens veiéssim amb els ulls d'un estrany crec que ens sorprendríem molt (bé, jo no, que em conserv molt bé).

Hi ha dies, però, que em comport de veritat com si tengués 15 anys. I, com a bona adolescent, quan un grup de música m'agrada, l'he d'escoltar a totes hores, i he de cercar fotos a internet, la biografia del cantant i les lletres de les seves cançons, i m'imagin que és el meu home ideal… i fins i tot buscar una excusa qualsevol per poder posar un vídeo al meu bloc.

Si és que me l'enduria a casa, tan dolç ell.

[@more@]

5s comentaris

En espera

Em trob en espera:

– de trobar un moment per mantenir viva aquesta bitàcola.

– de que l'olor de les taronges i les mandarines torni a inundar el mercat.

– de que el teu somriure il·lumini de nou la meva vida.

– de que l'espera es faci curta.

– de que es produeixi un miracle.

 

I encara no he tastat les cireres. 

[@more@]

2s comentaris

Tots tenim una novel·la

"Cada cual lleva consigo su novela, tal vez no el relato entero de su vida, sino un episodio en el que cristalizó para siempre, que se resume en un nombre, y ese nombre puede que no lo sepa nadie y que no sea lícito decirlo en voz alta"
 

Sefarad

Antonio Muñoz Molina

 
Molt sovint pens si jo tenc dins mi més d'una novel·la, més d'un episodi on he cristal·litzat, més d'un nom secret i amagat.  També a vegades pens que no em trob més que en el preludi de la meva veritable novel·la, i que l'episodi del nom petit i mundà està a punt d'arribar-me.

 

[@more@]

6s comentaris

Em creixen per dins

Hi ha dies en que heures enfiladisses, mare-selves i esperances em creixen per dins; des de la sina cap al meu centre, embullant els fluids i els sentiments.

Hi ha dies també en que les flors que em neixen dins, surten com una cascada per la boca, els forats del nas i les orelles; altres dies les arrels que des de la planta del peu m'arrelen a aquest lloc i a ara, em fan tant de mal que voldria tallar-les amb estisores de plata, tot i el risc de morir d'inanició i de pena.

Els ulls no són només les finestres a través de les quals veus el món; també traspua el teu interior.

[@more@]

Comentaris tancats a Em creixen per dins